Amics del Judo Castelló i el judo club Distrito col·laboren amb aquest proyecte. Els judokes del club de judo de Castelló de la Plana Distrito, fan un recull de més de 25 judogis i cintos, i Amics del judo afegeix unes gorres i samarretes i es fa carrec de les despeses, per tal de fer arrivar els 50kg de material a La Rioja, des de on partiràn en breu cap a Mauritania.
Ací una breu explicació d'aquest projecte:
En un dels països més pobres del món,Olivenza ha introduït en l'esport del que ell és cinturó negre, a vint xiquets i cinc adults. La idea va sorgir fa uns mesos quan li va comentar a un missioner al que coneixia d'altres viatges al país, el pare Jerome, la seua idea de fer classes de judo als joves. La idea li va agradar i, gràcies als cinc judogis que li regalats pel gimnàs Pedro Fernández, va poder començar a impartir-los un esport desconegut per a ells.
El propi Francisco es va quedar perplex el dia que va arribar a la ciutat. Sense tatamis, sobre les rajoles i només amb l'ajuda del pare Jerome, semblava impossible l'èxit. Però, no obstant açò, cinc xiquets van acudir a la primera classe introductòria. La xifra es va multiplicar les jornades següents. Les classes es realitzaven en la capella de l'església, sense tatami. «Jo pensava que era impossible fer judo sense tatami, però allí vaig comprovar que no. Ara que estic una altra vegada ací caic en el tatamii m'acorde d'ells», indica Olivenza.
La labor humanitària continua a pesar que ja no es troba allí, per açò la seua intenció és aconseguir més judogis, tatamis o «el que siga» i que els xicotets de Nouadhibou puguen seguir gaudint.
«Els xiquets eren com a esponges, absorbien tot i sempre tenien ganes d'aprendre més coses», prossegueix. Les classes estaven dissenyades per a durar una hora però no sempre. «Hi havia dies que em preguntava on estava i seguia en classe, a voltes durant dues hores i mitjana i els xavals encantats», incideix. Fins i tot els capellans es van animar a provar aquest art marcial: «Només em van quedar les monges», explica entre riures.
Ara, la intenció del de La Rioja és tornar i parlar amb les autoritats per a crear una petita escola, però el primer és aconseguir material i que la gent s'implique amb la causa. De moment ja ha aconseguit que diverses empreses li ajuden i que puga enviar més judogis, però tot és poc en un país on només sobra la misèria.
El propi Francisco es va quedar perplex el dia que va arribar a la ciutat. Sense tatamis, sobre les rajoles i només amb l'ajuda del pare Jerome, semblava impossible l'èxit. Però, no obstant açò, cinc xiquets van acudir a la primera classe introductòria. La xifra es va multiplicar les jornades següents. Les classes es realitzaven en la capella de l'església, sense tatami. «Jo pensava que era impossible fer judo sense tatami, però allí vaig comprovar que no. Ara que estic una altra vegada ací caic en el tatamii m'acorde d'ells», indica Olivenza.
La labor humanitària continua a pesar que ja no es troba allí, per açò la seua intenció és aconseguir més judogis, tatamis o «el que siga» i que els xicotets de Nouadhibou puguen seguir gaudint.
«Els xiquets eren com a esponges, absorbien tot i sempre tenien ganes d'aprendre més coses», prossegueix. Les classes estaven dissenyades per a durar una hora però no sempre. «Hi havia dies que em preguntava on estava i seguia en classe, a voltes durant dues hores i mitjana i els xavals encantats», incideix. Fins i tot els capellans es van animar a provar aquest art marcial: «Només em van quedar les monges», explica entre riures.
Ara, la intenció del de La Rioja és tornar i parlar amb les autoritats per a crear una petita escola, però el primer és aconseguir material i que la gent s'implique amb la causa. De moment ja ha aconseguit que diverses empreses li ajuden i que puga enviar més judogis, però tot és poc en un país on només sobra la misèria.
Fotos:
2 comentaris:
muchas gracias por la publicacion, pere. Con gente como vosotros las cosas dificiles se convierten en posibles y las imposibles, en hechas al momento.
Gracias a ti, por hacernos partícipes de tu hermoso projecto.
P.D. Ponemos un enlace en este blog.
Publica un comentari